40
ANIVERSARI DE L'AGRUPAMENT
ESCOLTA
I
GUIES CAPITÀ ANGELATS - SÓLLER
e-mail: aegcapitaangelats@megm.org
1961-2001
| PRESENTACIÓ |
| BREU HISTÒRIA DE L'AGRUPAMENT |
| ACTIVITATS 40 ANIVERSARI |
| SITUACIÓ ACTUAL |
| EQUIP 40 ANIVERSARI |
| LLIBRE DE VISITES |

Xisco López
Anys Cap d'Agrupament: 1996/99
He tengut l'honor de ser Cap d'Agrupament durant tres
anys, i el primer que voldria deixar escrit d'aquesta experiència, són paraules
d'agraïment a totes les persones que al llarg dels tres cursos, han col·laborat
per dur endavant aquesta aventura. Començant per la família, passant per tots
els caps, ajudants de caps, els nins i les nines, tresorers, animadors de
fe, consiliaris, animadors de ruta, pares i mares, representants de pares,
equips de festes, Ximbomba, arxiu , so.ca.'s, suport, ... en definitiva: a
tots els que col·laborareu MOLTES GRÀCIES!!, per que si l'agrupament fa 40
anys, és només gràcies a tots vosaltres.
Per mi el poder fer de cap d'agrupament ha estat una satisfacció, el colofó
ideal a una joventut dedicada a l'escoltisme, i el que pensava que seria un
punt i apart en la vida dins l'agrupament, després d'haver entrat com a P/C
de 2on any, haver estat un any a ruta, haver fet de cap de R/E i de P/C, haver
passat per l'escola del Moviment, ... però ha acabat sent un punt i seguit,
ja que m'han tornat enganxar per una altra banda, i si Deu vol i feim el 43,
una filla nostra entrarà a formar part d'aquesta gran família.
Han passat relativament pocs anys entre que vaig conèixer l'agrupament, i
vaig començar a fer de cap de R/E (que en férem d'animalades amb aquells al·lots/es),
i el fer de cap d'agrupament. Poc temps però on he pogut notar l'evolució
rapidíssima i el canvi de mentalitat, entre una dècada i l'altra, tant dels
que feiem de cap, com els pares dels al·lots/es que teniem dins l'agrupament.
L'evolució ha estat tant ràpida que moltes de vegades crec que l'escoltisme
no s'ha acabat d'adaptar a tots els canvis. Trop que l'hem anat burocratitzant
tant i obrint tant, que per ventura hem deixat de banda l'essència de l'escoltisme,
canviant una forma de vida en petit grup per una universalitat "agobiadora".
Abans ens centràvem amb una cosa (tant els caps com els al·lots/es i els pares,
segurament per que no n'hi havia d'altra), i ara resulta impossible: l'oferta
d'activitats que es converteixen en obligacions que tots rebem, és tan grossa,
que ens supera, fent-nos més febles i a vegades menys compromesos. Tot això
tant a nivell de moviment (cursets, monogràfics, reunions, branques, comissariats,
Sant Jordi's, subvencions, etc., etc.) com a nivell municipal (futbol, bàsquet,
"cumpleaños", olivars, dinars familiars, anglès, piano, informàtica, ball
de bot, ioga, etc., etc.).
Per això crec, que ara l'escoltisme està passant per moments difícils, (no
sé quina solució pot tenir això. Per ventura tornar al sistema de feina amb
grups més reduïts, vida d'agrupament, en lloc de tants de compromisos externs);
crec que, sense fer de menys a altres èpoques en que fórem pioners en quasi
tot, el mèrit dels caps d'avui en dia, és tant o més important que el de qualsevol
època passada.
Des d'aquí vull fer arribar un missatge d'ànim a tots els membres de l'agrupament,
sobretot pels moments més difícils, quan les coses no acaben de sortir com
un voldria.
Abans d'acabar l'escrit voldria tenir un record per les persones vinculades
amb l'agrupament i que recentment ens han deixat, Na Katrín, Na Mª Antònia
Coll, en Pere Carriqui i sobretot pen Xim.
Gràcies a tothom per haver-me deixat tenir aquesta experiència i MOLTS D'ANYS!!!
Xisco López
Sempre a punt!